|
L'actual
municipi de Torrelavit procedeix de la unió, el 1920, dels termes de Terrasola
i Lavit, que se situen a l'esquerra de l'eix que forma la conca de la
depressió del riu de Bitlles.
L'activitat industrial ve concentrada per la producció di comercialització
vinícoles i la tradicional industria paperera.
El terreny, és ondulat pels contraforts de la serra de Mediona, pel mig
de la qual s'escola l'artèria fluvial més important del terme: el riu
de Bitlles o riera de Mediona, El punt més alt del municipi és puig Cúgul,
amb 352m, a sobre d'antiga font del Cargol. Altres nuclis de població
d'aquest municipi son: St. Martí Savadesa, la Pineda, Can Rossell de la
Serra, Carrer del Bosc, Can Nadal de la Bogadella, Can Respall dels Horts.
Carrer del Bessó i la Riera.
Torrelavit, està econòmicament bipolat, perquè a banda de l'agricultura,
combina com a mortors econòmics el sector del cava i les tradicionals
indústries papereres, a les quals últimament s'ha afegit les industries
d'arts gràfiques i fabricació de plaxa de cartró ondulat. Les industries
papereres, presents des del s.XVIII al municipi, han marcat el ritme de
creixement i el desenvolupament urbanístic, en situar-se al llarg del
riu de Bitlles. El sector paperer ha patit aquests darrers anys, una forta
crisi per les dificultats de fabricació i la caiguda de les vendes.
Tanmateix, el sector vitivinícola gaudeix d'un fort desenvolupament.
Entre les indústries del sector hi ha empreses productores de vins i caves
d'alta qualitat i molt apreciats pels consumidors, de les quals, i com
les més conegudes, destaquen les Caves Segura Viudas, caves Nadal i els
vins de Jean Leon.
|
|

Torrelavit, està situat a la vall que forma el riu de Bitlles
o la riera de Mediona.
Baixeu, fins a trobar el pont que supera el denivell del riu i
continueu uns metres més amunt, ara pujant pel carrer que us queda
a mà esquerra (c/ del Molí). En aquest carrer, de seguida trobareu
l'Ajuntament amb el Casal de Cultura adossat recentment. Si hi
aneu amb cotxe, aparqueu a aquesta alçada, i aixis estareu ben
situats per visitar els llocs de més interès.
|
Torrelavit
|
Tot
just damunt quedarà l'església de Santa Maria de Lavit amb elements
romànics: el campanar d'espadanya i el portal. La resta de l'edificació
és del s.XVIII. Com el cas de Terrassola, la tradició situa el castell
de Lavit, del qual no n'han arribat vestigis, al costat de l'església.
L'església de St. Marçal de Terrassola la trobareu caminant uns metres
carrer amunt, fins a trobar la plaça de St. Marçal i, a mà dreta, veureu
l'església romànica. Permet fer el recorregut perimentral. És una església
romànica, d'una sola nau del s.XI-XII, situada al punt més alt del turó
ocupat pel poble de Terrassola. Segons la tradició, el castell de Terrassola,
del qual no resten vestigis, estava situat al costat de l'església.
S'han trobat restes arqueològiques que es remunten a mitjans s.IV a.
De C., la qual cosa fa pensar en un assentament ibèric.
També s'han trobat restes del s.II a. De.C., que confirmen l'ocupació
durant l'Alt Imperi Romà. Fixeu-vos en el pont que salva el desnivell
amb la part dreta del poble, on hi ha l'escola Joan i Jaume Ràfols,
i la zona esportiva municipal, on hi ha ubicats el pavelló poliesportiu,
una pista de tennis i la piscina, així com una pista polivalent per
a diferents esports. Creueu aquest pont: us permetrà observar l'abssis
de St. Marçal -que cau a plom sobre el penya-segat- i l'arquitectura
pròpia de primers de segle de l'escola pública.
També podeu visitar l'església de St. Martí Sadevesa, situada al nucli
del mateix nom. Aquesta església existia ja el 1149 i consta com a sufràgina
de la de St. Marçal des dels 1413. Originàriament romànica, ha sofert
moltes modificacions i conserva només d'estil primitiu i la porta del
migdia.
A l'altiplà del puig Cúgul, a la propera font del Cargol, s'han trobat
tallers de sílex, fins a 741 objectes, per la qual cosa, ens trobem
davant d'un hàbitat residual probablement de poca quantitat de persones
que hi vivien o el poblaven en determinades èpoques de l'any. Les peces
recollides, corresponen a un neolític recent (uns 2.000 anya a. De.
C), i, les de la font del Cargol, unes són de la mateixa època i d'altres
més antigues, d'un neolític antic, als voltants del tercer mil.leni
a. De. C., amb la clara pervivència de tècniques més arcaiques.
|